El cap de setmana del 4 i 5 de maig es va celebrar la Trobada de Forneria Artesana a Beget. L’esdeveniment, sota el títol ‘Forneria o Barbàrie’, va acollir a una cinquantena de forneres i forners que van omplir el poble i que es van trobar per treballar una estratègia conjunta per ser més resilients davant de la gran indústria.
La trobada va començar divendres amb un taller sobre farines artesanes i ecològiques fetes en l’obrador de la cooperativa Eines Comunes. En el marc d’aquest taller es van fer proves amb pa fet amb les farines del seu molí. Dissabte al matí el grup es va desplaçar a El Turrós (Argelaguer), on es va fer una anàlisi del context segons les experiències personals de cada petit negoci, es van treballar els eixos agrícoles, es va parlar sobre molins i farines, i també es va aprofundir en l’elaboració, comercialització i model de negoci de la producció de pa. Els assistents van gaudir d’un esmorzar comunitari on cada iniciativa va portar alguna cosa del seu forn-obrador i en Pau Compte, de Pa de FOC, va ensenyar el funcionament del molí d’Eines Comunes.
Des d’Arran de Terra, en el marc de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, es va generar una dinàmica per compartir els reptes i propostes de tot el col·lectiu de petits forners i artesans al voltant de la cadena d’elaboració del pa. D’aquesta manera es va poder aprofundir sobre qüestions vinculades a la producció de cereals, l’elaboració de farines i la relació amb els clients finals.
La comitiva es va desplaçar d’Argelaguer fins a Beget, on l’Obrador Ricolta i Pa i Punt van preparar un dinar popular a Mas La Cabanya seguit de tres xerrades de professionals del sector. En Jordi Morera va parlar de blats antics, l’Angel Zamora va ensenyar tècniques per panificar aquests tipus de blats, i l’Andrew Forbes del projecte de recuperació de blats antics Brockwell del Regne Unit va parlar del seu cultiu i de com fer el blat més ‘panificable’.
Diumenge al matí es van treballar en profunditat els reptes més importants que van sortir del treball del dia anterior i es va plantejar un nou escenari que s’anirà treballant durant els propers mesos. I és que va sorgir la necessitat d’articular el grup de productors més enllà de les jornades. Algunes de les inquietuds que es van recollir al llarg del cap de setmana són qüestions relatives a com apropar als diferents agents de la cadena de producció del pa (com connectar la pagesia i els productors), com posar en valor i visibilitzar els petits projectes de forneria artesana arreu del territori o com recuperar l’ús de cereals antics, entre d’altres.
Una trobada necessària
La trobada de forners artesans és la primera activitat d’aquestes característiques que s’organitzava al territori gironí. Des de l’obrador Ricolta (Beget), una de les entitats impulsores, subratllen que l’èxit d’assistència demostra que calia unificar als productors de pa del territori. Annabel Botello, de Ricolta, exposa que “tothom va sortir d’allà amb la sensació que ningú estava sol. Van sortir moltes ganes de treballar diferents eixos i equips, i també va sorgir la necessitat de crear un col·lectiu de forners i forneres per poder treballar de forma més sòlida. Per a tothom va ser molt positiu i no podem deixar passar el temps per seguir treballant”.
“Amb una resposta així t’adones que no estàs sola i que hi ha molta gent amb ganes de fer les coses, i realment és un treball de formigueta repartit arreu del territori que sovint no es visibilitza, però això demostra que hi som i que no estem sols. La sensació que em queda és que no som els únics friquis que fan pa d’aquesta manera, hi ha molts més friquis com nosaltres”
Annabel Botello – Cooperativa Ricolta
Aquests forners ubicats a Beget subratllen que els petits productors aporten una qualitat que és incomparable a la de la producció industrial. “Si ets un gran productor potser no t’ho mires tant i nosaltres ens ho mirem amb compte i els processos d’elaboració els fem de manera artesanal amb fermentacions llargues, fent massa mare de cultiu,.. Qui miri el preu del pa de quilo del supermercat veurà que et diuen que és un pa de quilo de tres euros, però al final el pes real són 800 grams i potser hi ha un euro de diferència amb un pa artesà, però segurament les farines no són ecològiques o els processos no són llargs… A més a més, si compres al petit negoci contribueixes al fet que existim”.
En definitiva, per a Botello la trobada ha sigut la resposta a una necessitat compartida per tots els petits productors. “La resposta ha sigut… Doncs brutal! Ha vingut gent de València, de Londres… Amb una resposta així t’adones que no estàs sola i que hi ha molta gent amb ganes de fer les coses, i realment és un treball de formigueta repartit arreu del territori que sovint no es visibilitza, però això demostra que hi som i que no estem sols. La sensació que em queda és que no som els únics friquis que fan pa d’aquesta manera, hi ha molts més friquis com nosaltres“.
D’altra banda, Joel Ferrer, tècnic de l’Ateneu Terres Gironines, també comparteix la sensació d’èxit de Ricolta. “M’ha sobtat la resposta que ha tingut la jornada. Tan bon punt es va llançar l’obertura d’inscripcions va tenir una resposta massiva. És una aposta molt valenta la de fer un cap de setmana sencer, i va ser una aposta fonamental i va impactar molt en les forneres que fan una tasca que implica moltes hores de soledat. Els petits forners estan molt compromesos amb el tipus de pa que fan i això constata la necessitat de tenir infraestructures accessibles per a la petita producció. Sense això és més difícil que la seva activitat pugui tirar endavant“.
Durant la convivència de tot el cap de setmana es van compartir experiències, eines i recursos per tal d’ajudar-se els uns als altres. Tot plegat va resultar ser un procés molt enriquidor. Des de l’Ateneu Terres Gironines continuarem apostant per l’impuls i l’acompanyament a tots aquests petits productors.
La Sobirana, Llavora, Fundació Emys, Arran de Terra, Gisfera i Ajuntament de Vilablareix.
CERCLE D’AGROECOLOGIA