Descobreix qui és i què fa Arran de terra, l’entitat del mes de maig

L’Ateneu Terres Gironines impulsa la campanya #L’entitatdelMes. Es tracta d’un espai al blog on explicar què fa cada una de les parts que conformen l’Ateneu. Aquí hi trobareu una breu repassada a la seva trajectòria, l’activitat que duen a terme i la seva implicació amb l’economia social i solidària. L’ens que va obrir la llauna va ser ilabso, i ara li agafa el relleu Arran de terra.

Arran de terra neix l’any 2016 i és una entitat que es dedica a la dinamització, la sensibilització i la recerca de projectes de sobirania alimentària. L’entitat va començar treballant en projectes al Parc Natural de Collserola promovent la transició ecològica. Posteriorment, l’any 2019, es van constituir com a cooperativa. “Amb en Guillem Tendero i l’Annaïs Sastre vam decidir que ens volíem dedicar al que ens apassiona: que és l’agroecologia i la sobirania alimentària. Tots tres tenim formació en ciències ambientals i entre tots recollim experiència en dinamització, horts comunitaris, producció agrària i sobirania alimentària”, exposa Arianda Pomar.

A partir de l’any 2011 i el moviment del 15-M, va aparèixer un interès des de les administracions públiques locals i supramunicipals de promoure polítiques públiques de suport al sector primari, amb un impuls i una promoció cap a la compra de productes de proximitat. “Fins aquell moment l’administració pública havia donat l’esquena a aquesta mena de polítiques, però hi va haver aquest punt d’inflexió i vam veure també l’oportunitat de facilitar polítiques públiques des d’aquesta nova òptica”, afegeix Pomar.

Amb el pas dels anys Arran de terra ha crescut i actualment té un equip integrat per sis persones que treballen de manera descentralitzada arreu del territori al Montseny, al Bages, a Barcelona, a la Garrotxa i al Gironès. “Al principi treballàvem més en formació i divulgació i propostes de processos participatius i acompanyant a l’administració pública en la transició cap a sistemes alimentaris més justos. Ara, en els últims dos anys, també a través de treballar a l’ateneu i al cercle d’agroecologia a terres gironines, no només dinamitzem i sensibilitzem, sinó que ens hem convertit en un agent de la cadena alimentària. Per exemple, a La Diligència (cooperativa de transport) la vam acompanyar, però també en formem part fent feina tècnica, al final hem esdevingut com una consultora que té una pota en la distribució i la logística. També contribuïm a articular espais d’intercooperació entre el sector primari molt potents i que no són només locals, generant estructures de xarxa i de suport”.

La sobirania alimentària

La sobirania alimentària es defineix com el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Es tracta d’una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

El concepte de ‘sobirania alimentària’ va ser promogut pel moviment internacional camperol Via Campesina. Aquest moviment és una coalició de 164 organitzacions a 79 països amb seu a França que agrupa petits productors. El moviment va agafar impuls l’any 1996 a Roma, en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). En l’actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials.

“En el camp decideix el mercat global, els preus marquen l’ordre del dia, i per això nosaltres treballem per crear sistemes alimentaris en què els agents puguin decidir com és el sistema alimentari. Per ser sobirans hauríem de poder decidir”, conclou Pomar.