Descobreix el Grup d’Acció Local Pesquera (GALP) Costa Brava, l’entitat del mes de juliol

L’Ateneu Terres Gironines impulsa la campanya #L’entitatdelMes. Es tracta d’un espai al blog on explicar què fa cada una de les parts que conformen l’Ateneu. Aquí hi trobareu una breu repassada a la seva trajectòria, l’activitat que duen a terme i la seva implicació amb l’economia social i solidària. L’ens que va obrir la llauna va ser ilabso, va agafar el fil Arran de terra i després de Divertus aquest cop és el torn de GALP, el Grup d’Acció Local Pesquera de la Costa Brava.

L’associació GALP Costa Brava neix l’agost del 2016 gràcies a la unió de la Federació Territorial de Confraries de Girona i les confraries de pescadors dels municipis costaners amb l’objectiu de poder-se presentar a la convocatòria d’ajuts dels Grups d’Acció Local Pesquers del Fons Europeu Marítim de la Pesca (FEMP). El FEMP és un fons que facilita el desenvolupament sostenible en el marc dels sectors de l’aqüicultura, la pesca i la conservació del medi marí. Tot plegat amb el rerefons de dinamitzar econòmicament i de forma sostenible el litoral gironí, amb el sector pesquer com a epicentre. De fet, la composició de GALP és molt polièdrica perquè compta amb confraries de pescadors que tenen un important volum de negoci, com són Palamós o Roses, i d’altres que viuen situacions més complexes. També el conformen administracions públiques, entitats privades i centres de recerca i investigació, entre d’altres.

El president de la Federació Territorial de Confraries de Girona, Antoni Abad, recorda que “tot plegat va sorgir del neguit que teníem com a pescadors, perquè havíem seguit l’experiència de GALP a Terres de l’Ebre i vam saber que era una eina important per dinamitzar el territori”. Abad exposa que un cop van conèixer en profunditat tota la informació i el compromís de l’administració, implicar a la resta dels actors del territori era l’única solució possible. “Vam veure la necessitat d’ajuntar a tothom (ajuntaments, confraries, IRTA i sector privat) perquè al final es tracta de dinamitzar el territori i aquest territori el veiem amb tots els actors que hi actuen. Per a nosaltres això era fer territori i fer país”, reflexiona.

L’organització dels pescadors, articulats en confraries, va agilitzar molt la divulgació de GALP al territori, ja que ho van veure com un pas molt rellevant per a la millora del col·lectiu, que té reptes considerables sobre la taula, com la problemàtica del relleu generacional o la presa de decisions en matèria de comercialització. Gràcies a la relació que les confraries de pescadors de Girona i la seva vinculació amb el territori litoral, fàcilment van poder trobar socis per conformar una associació on estiguessin representats el sector pesquer (11 confraries de pescadors de Girona i la Federació de Confraries de pescadors de Girona), el sector econòmic (Pescadors de Roses, S.L), el sector científic (Universitat de Girona i IRTA), el sector social (Fundació Promediterrània i Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava) i sector públic (Ajuntament de Llançà, Ajuntament de Roses i Ajuntament del Port de la Selva).

Vuit anys exercint de catalitzadors al territori

GALP Costa Brava s’ha consolidat com una entitat fonamental en la governança del territori litoral gironí jugant un paper crucial en la promoció del sector pesquer sostenible, millorant la qualitat de vida de les comunitats pesqueres i treballant en àrees diverses que van des del desenvolupament econòmic fins a la preservació del patrimoni cultural i natural. La creació de GALP ha permès millorar la vida a les comunitats pesqueres, impulsar la preservació del patrimoni marítim cultural i dinamitzar el territori.

Tot plegat ho han fet essent un eix més de l’economia social del teixit gironí. Les confraries de pescadors, en definitiva, posen en pràctica en el seu dia a dia valors com la solidaritat, la gestió democràtica i la sostenibilitat, i treballen per al benefici col·lectiu dels seus membres i de les comunitats on es troben. Cal tenir en compte que GALP finança projectes d’economia blava que compleixen la triple sostenibilitat social (garanteix que les dones i els joves tinguin les mateixes oportunitats i assegura condicions laborals dignes i equitatives), econòmica (desenvolupa models de negoci sostenibles a llarg termini i fomenta la innovació) i ambiental (protegeix els ecosistemes marins i compleix amb els objectius de desenvolupament sostenible).

En aquest sentit, l’Ateneu hi juga un paper important, perquè esdevé també una eina que visibilitza el paper que han tingut les confraries de pescadors en l’economia social del territori al llarg dels anys i ajuda a impulsar i preservar la seva continuïtat.