Una cinquantena de forners artesans participen en la trobada de forneria de Beget

En el marc de la trobada de forneria artesana de Beget es van fer diferents tallers vinculats al pa.

El cap de setmana del 4 i 5 de maig es va celebrar la Trobada de Forneria Artesana a Beget. L’esdeveniment, sota el títol ‘Forneria o Barbàrie’, va acollir a una cinquantena de forneres i forners que van omplir el poble i que es van trobar per treballar una estratègia conjunta per ser més resilients davant de la gran indústria.

La trobada va començar divendres amb un taller sobre farines artesanes i ecològiques fetes en l’obrador de la cooperativa Eines Comunes. En el marc d’aquest taller es van fer proves amb pa fet amb les farines del seu molí. Dissabte al matí el grup es va desplaçar a El Turrós (Argelaguer), on es va fer una anàlisi del context segons les experiències personals de cada petit negoci, es van treballar els eixos agrícoles, es va parlar sobre molins i farines, i també es va aprofundir en l’elaboració, comercialització i model de negoci de la producció de pa. Els assistents van gaudir d’un esmorzar comunitari on cada iniciativa va portar alguna cosa del seu forn-obrador i en Pau Compte, de Pa de FOC, va ensenyar el funcionament del molí d’Eines Comunes.

Des d’Arran de Terra, en el marc de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, es va generar una dinàmica per compartir els reptes i propostes de tot el col·lectiu de petits forners i artesans al voltant de la cadena d’elaboració del pa. D’aquesta manera es va poder aprofundir sobre qüestions vinculades a la producció de cereals, l’elaboració de farines i la relació amb els clients finals. 

La comitiva es va desplaçar d’Argelaguer fins a Beget, on l’Obrador Ricolta i Pa i Punt van preparar un dinar popular a Mas La Cabanya seguit de tres xerrades de professionals del sector. En Jordi Morera va parlar de blats antics, l’Angel Zamora va ensenyar tècniques per panificar aquests tipus de blats, i l’Andrew Forbes del projecte de recuperació de blats antics Brockwell del Regne Unit va parlar del seu cultiu i de com fer el blat més ‘panificable’.

Diumenge al matí es van treballar en profunditat els reptes més importants que van sortir del treball del dia anterior i es va plantejar un nou escenari que s’anirà treballant durant els propers mesos. I és que va sorgir la necessitat d’articular el grup de productors més enllà de les jornades. Algunes de les inquietuds que es van recollir al llarg del cap de setmana són qüestions relatives a com apropar als diferents agents de la cadena de producció del pa (com connectar la pagesia i els productors), com posar en valor i visibilitzar els petits projectes de forneria artesana arreu del territori o com recuperar l’ús de cereals antics, entre d’altres.

Una trobada necessària

La trobada de forners artesans és la primera activitat d’aquestes característiques que s’organitzava al territori gironí. Des de l’obrador Ricolta (Beget), una de les entitats impulsores, subratllen que l’èxit d’assistència demostra que calia unificar als productors de pa del territori. Annabel Botello, de Ricolta, exposa que “tothom va sortir d’allà amb la sensació que ningú estava sol. Van sortir moltes ganes de treballar diferents eixos i equips, i també va sorgir la necessitat de crear un col·lectiu de forners i forneres per poder treballar de forma més sòlida. Per a tothom va ser molt positiu i no podem deixar passar el temps per seguir treballant”.

Amb una resposta així t’adones que no estàs sola i que hi ha molta gent amb ganes de fer les coses, i realment és un treball de formigueta repartit arreu del territori que sovint no es visibilitza, però això demostra que hi som i que no estem sols. La sensació que em queda és que no som els únics friquis que fan pa d’aquesta manera, hi ha molts més friquis com nosaltres”

Annabel Botello – Cooperativa Ricolta

Aquests forners ubicats a Beget subratllen que els petits productors aporten una qualitat que és incomparable a la de la producció industrial. “Si ets un gran productor potser no t’ho mires tant i nosaltres ens ho mirem amb compte i els processos d’elaboració els fem de manera artesanal amb fermentacions llargues, fent massa mare de cultiu,.. Qui miri el preu del pa de quilo del supermercat veurà que et diuen que és un pa de quilo de tres euros, però al final el pes real són 800 grams i potser hi ha un euro de diferència amb un pa artesà, però segurament les farines no són ecològiques o els processos no són llargs… A més a més, si compres al petit negoci contribueixes al fet que existim”.

En definitiva, per a Botello la trobada ha sigut la resposta a una necessitat compartida per tots els petits productors. “La resposta ha sigut… Doncs brutal! Ha vingut gent de València, de Londres… Amb una resposta així t’adones que no estàs sola i que hi ha molta gent amb ganes de fer les coses, i realment és un treball de formigueta repartit arreu del territori que sovint no es visibilitza, però això demostra que hi som i que no estem sols. La sensació que em queda és que no som els únics friquis que fan pa d’aquesta manera, hi ha molts més friquis com nosaltres“.

D’altra banda, Joel Ferrer, tècnic de l’Ateneu Terres Gironines, també comparteix la sensació d’èxit de Ricolta. “M’ha sobtat la resposta que ha tingut la jornada. Tan bon punt es va llançar l’obertura d’inscripcions va tenir una resposta massiva. És una aposta molt valenta la de fer un cap de setmana sencer, i va ser una aposta fonamental i va impactar molt en les forneres que fan una tasca que implica moltes hores de soledat. Els petits forners estan molt compromesos amb el tipus de pa que fan i això constata la necessitat de tenir infraestructures accessibles per a la petita producció. Sense això és més difícil que la seva activitat pugui tirar endavant“. 

Durant la convivència de tot el cap de setmana es van compartir experiències, eines i recursos per tal d’ajudar-se els uns als altres. Tot plegat va resultar ser un procés molt enriquidor. Des de l’Ateneu Terres Gironines continuarem apostant per l’impuls i l’acompanyament a tots aquests petits productors. 

ARTICLES RELACIONATS

La 3a edició de la jornada Dones i Cuina Marinera s’estén a cinc municipis

La 3a edició de la jornada Dones i Cuina Marinera s’estén a cinc municipis

El director general d’Economia Social i Solidària i Cooperativisme, David Bonvehí, va visitar el passat 11 d’abril l’Ateneu Terres Gironines en una trobada que va permetre visibilitzar iniciatives consolidades d’economia social i solidària al territori gironí com les cooperatives Arran de Terra, Resilience.Earth, Avancem Santa Clara, Suno, Ricolta, GALP, Hèstia Benestar, Undos Arquitectura o Baowatt entre d’altres.

Social Project 4.0, l’entitat del mes de maig

Social Project 4.0, l’entitat del mes de maig

Social Project 4.0 —que és una associació — neix a mitjans de l’any 2019 de l’impuls d’un grup de cinc persones unides per diferents inquietuds, entre elles el bàsquet. “Entenem l’esport com una eina que permet curar moltes coses i ens va unir el bàsquet perquè tres de nosaltres hi havíem jugat, de fet el logo és una pilota de bàsquet que fa aquesta similitud amb un planeta.”, explica Karim Sabni, un dels fundadors de l’associació. Sabni afegeix que “som una entitat fundada per donar resposta a una necessitat que vam detectar des de l’acció al carrer. Decidim muntar una entitat per formalitzar aquestes accions que es feien i a partir d’aquí comencem a treballar amb tres eixos: l’antiracisme, la salut mental i la inserció perquè veiem que per els joves amb problemes de salut mental la feina és clau per poder millorar la seva situació”. 

El director general d’Economia Social i Solidària, David Bonvehí, visita l’Ateneu

El director general d’Economia Social i Solidària, David Bonvehí, visita l’Ateneu

El director general d’Economia Social i Solidària i Cooperativisme, David Bonvehí, va visitar el passat 11 d’abril l’Ateneu Terres Gironines en una trobada que va permetre visibilitzar iniciatives consolidades d’economia social i solidària al territori gironí com les cooperatives Arran de Terra, Resilience.Earth, Avancem Santa Clara, Suno, Ricolta, GALP, Hèstia Benestar, Undos Arquitectura o Baowatt entre d’altres.

Inaugurem l’exposició ‘De l’Ateneu a la Lluna’ que es podrà visitar fins al 9 de maig

Inaugurem l’exposició ‘De l’Ateneu a la Lluna’ que es podrà visitar fins al 9 de maig

De l’Ateneu a la Lluna és una exposició amb la qual es pretén evidenciar l’impacte positiu que té l’acompanyament expert en el procés de creixement i de consolidació d’una idea o d’un projecte amb una visió d’economia social i solidària. Les obres exposades de l’artista Albert Serarols han comptat amb aquest recolzament i ens conviden a reflexionar sobre aquest paral·lelisme entre el que comença com a una idea i s’acaba convertint en una realitat professional gràcies al suport tècnic i a través de les fases del procés de creació d’un  projecte, com són la ideació, la creació i la consolidació.

La Picada 1×05: Descobrim l’associació Milfulles

La Picada 1×05: Descobrim l’associació Milfulles

En el cinquè programa parlarem de l’associació Milfulles i per il·ustrar-nos ens acompanya l’Enric Cassú, secretari de l’entitat i antropòleg. Milfulles fa anys que treballa per la difusió del patrimoni natural del territori, així com per la promoció de l’acció comunitària. Podeu descobrir la seva història i contactar amb ells a través de la seva pàgina web: https://milfulles.cat/.

Som Turisme, l’entitat del mes d’abril

Som Turisme, l’entitat del mes d’abril

Som Turisme —cooperativa de turisme ecosocial compromesa amb la sostenibilitat— neix a mitjans de l’any 2023 de l’impuls d’un grup de persones que volien plantejar un model turístic diferent, posant en comú la mirada de les persones del territori i transformant la visió més extractiva d’aquesta indústria. “La majoria de les sòcies vivim a l’Empordà i coneixem de prop les tensions que genera un model turístic extractiu, que sovint desconnecta dels valors i necessitats del territori. A Som Turisme treballem per revertir aquesta dinàmica i posar en valor el patrimoni natural, cultural i humà, des d’una mirada arrelada i transformadora.”, explica Noemí Morales, sòcia fundadora de la cooperativa.

La Picada 1×04: Descobrim com va néixer l’escorxador de l’Armentera

La Picada 1×04: Descobrim com va néixer l’escorxador de l’Armentera

En el quart programa parlarem de l’escorxador de l’Armentera i per il·ustrar-nos ens acompanya en Simó Colls, soci de l’escorxador i productor de xai ecològic Germans Colls. La de l’Alt Empordà és una iniciativa cooperativa que va néixer per recuperar un equipament que havia sigut públic i que va posar de manifest que els models de governança col·lectius també funcionen. Podeu descobrir la seva història i contactar amb ells a través de la seva pàgina web: escorxadorarmentera.cat/.

Ricolta, l’entitat del mes de març

Ricolta, l’entitat del mes de març

Ricolta —cooperativa que es dedica al disseny, la comunicació i la dinamització rural— neix l’any 2022 quan en Willy i l’Annabel decideixen canviar d’estil de vida i deixar la ciutat per instal·lar-se a Beget, un municipi de l’Alta Garrotxa de menys d’un centenar d’habitants. “Volíem trobar una forma de viure aquí. Després de treballar a la costa durant anys, ja teníem la inquietud de marxar i a l’Ateneu vam veure que la nostra idea de fer quelcom en un municipi rural podia obrir horitzons i tenir rendibilitat econòmica.

Èxit d’assistència en la Jornada Tàndem FP

Èxit d’assistència en la Jornada Tàndem FP

La primera edició de la Jornada Tàndem FP va congregar prop d’una cinquantena d’estudiants a l’Auditori de Salt. Aquesta activitat forma part de l’itinerari formatiu que té per objectiu apropar l’emprenedoria cooperativa als cicles formatius responent a reptes reals a través de metodologies cooperatives, un itinerari batejat amb el nom de Tàndem FP pel fet que es desenvolupa en centres de formació professional.

Efecte Mosquit, l’entitat del mes de febrer

Efecte Mosquit, l’entitat del mes de febrer

Efecte Mosquit neix a les aules de la Universitat de Girona, en concret en una associació d’estudiants que va provocar la coneixença de dos dels seus socis: Edi López i Narcís ‘Sisu’ Villodre. Junts posteriorment van fer el màster de Joventut i Societat, i allà van aprofitar l’any per traslladar sobre el paper allò que inicialment era una idea: fer una cooperativa.