L’Economia Social i Solidària (ESS) contempla una nova manera de produir, distribuir i consumir posant al centre la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre. Representa una alternativa viable i sostenible que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris. Les empreses de l’economia social i solidària es caracteritzen per estar basades en la propietat conjunta i la gestió col·laborativa. Aporten una doble utilitat a la societat: per una banda són generadores de riquesa i activitat econòmica, i per una altra ajuden a donar resposta a reptes socials des de sectors d’activitat molt diversos. Les persones són el centre d’un projecte basat en el coneixement, la innovació, la qualitat, la sostenibilitat i una correcta gestió i reconeixement del talent.
Models d’Economia Social i Solidària
Tot i que hi ha molts projectes i iniciatives que es poden emmarcar en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, hi ha algunes característiques que són comunes en tots ells, i que poden ajudar a determinar si un programa o entitat treballa o no amb l’Economia Social i Solidària. L’Ajuntament de Barcelona resumeix aquestes característiques comunes en tres eixos: són entitats o projectes que s’orienten explícitament a la cobertura de les necessitats humanes, és a dir, que posen l’economia al servei de les persones. Són projectes que se centren en gestionar els recursos de manera equitativa, explotant-los pensant en la sostenibilitat. Tots els programes han de ser coordinats de manera democràtica i participativa, deixant de banda el model vertical i jeràrquic que ara domina el sistema productiu i introduint una gestió horitzontal. Es tracta de que totes les persones que estan implicades en el projecte tinguin poder de decisió pel que fa als recursos, la informació, el patrimoni i el futur de la iniciativa. Finalment, i en relació amb els altres dos eixos, els projectes d’ESS mantenen sempre un compromís amb la comunitat, més o menys propera, no només a través de l’objecte de la producció i el servei, sinó també en la seva execució.
Vocabulari d’Economia Social i Solidaria
Segons recull la Llei 5/2011 de l’Economia Social, els primers indicis d’aquest nou format econòmic daten del segle XVIII i es desenvolupen al llarg del segle XIX en diferents països d’Europa (Anglaterra, Itàlia, França o Espanya). A partir d’aquest concepte tradicional d’origen vuitcentista que engloba a les cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions, es van anar succeint en la dècada dels anys 70 i 80 del passat segle i en diferents països europeus, declaracions que caracteritzen la identificació de l’economia social entorn de diferents principis.
La llei estableix que formen part de l’Economia Social les següents entitats:
- Cooperatives: és una empresa formada per persones físiques o jurídiques que s’uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Una cooperativa es constitueix amb un mínim de tres socis o sòcies que han de realitzar l’activitat cooperativitzada que correspongui segons la classe de cooperativa de què es tracti. S’exceptuen les cooperatives de consumidors i usuaris i les cooperatives de segon grau. L’empresa cooperativa es basa en uns principis establerts per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI).
- Societats Laborals: Les societats laborals han mostrat un alt potencial de generació d’empreses. En aquest tipus d’empreses, el capital social pertany majoritàriament als treballadors. El fet que els treballadors siguin socis, afavoreix l’automotivació a l’hora d’afrontar els projectes. El mínim requerit és de tres i, els tràmits de constitució són similars als de qualsevol altra societat mercantil.
- Mutualitats: Són societats de persones, sense ànim de lucre, d’estructura i gestió democràtica, que exerceixen una activitat asseguradora de caràcter voluntari, complementària del sistema de previsió de la Seguretat Social.
- Centres Especials de Treball i Iniciativa Social: es consideren Centres Especials d’Ús d’Iniciativa Social (CEEIS), aquells que estan promoguts i participats en més d’un 50%, directament o indirectament, per una o diverses entitats, ja siguin públiques o privades, que no tinguin ànim de lucre o que tinguin reconegut el seu caràcter social en els seus Estatuts, ja siguin associacions, fundacions, corporacions de dret públic, cooperatives d’iniciativa social o altres entitats de l’economia social, així com també aquells la titularitat dels quals correspongui a societats mercantils en les quals la majoria de la seva capital social sigui propietat d’alguna de les entitats assenyalades anteriorment, ja sigui de manera directa o ben indirecta a través del concepte de societat dominant regulat en l’art. 42 del Codi de Comerç, i sempre que en tots els casos en els seus estatuts o en acord social s’obliguin a la reinversió íntegra dels seus beneficis per a la creació d’oportunitats d’ocupació per a persones amb discapacitat i la millora contínua de la seva competitivitat i de la seva activitat d’economia social, tenint en tot cas la facultat d’optar per reinvertir-los en el propi centre especial d’ocupació o en altres centres especials d’ús d’iniciativa social.
- Empreses d’Inserció: es defineixen com a “estructures d’aprenentatge, en forma mercantil, la finalitat de la qual és la de possibilitar l’accés a l’ús de col·lectius desfavorits, mitjançant el desenvolupament d’una activitat productiva, per a això, es dissenya un procés d’inserció, establint-se durant el mateix una relació laboral convencional”. En la seva plantilla han de tenir un percentatge de treballadors en inserció, que depenent de cada Comunitat Autònoma, oscil·larà entre el 30% i el 60%. El 80% dels resultats es reinverteix en l’empresa.
- Confradies de Pescadors: són corporacions de dret públic sectorials, sense ànim de lucre, representativa d’interessos econòmics d’armadors de vaixells de pesca i de treballadors del sector extractiu, que actuen com a òrgans de consulta i col·laboració de les administracions competents en matèria de pesca marítima i d’ordenació del sector pesquer, la gestió del qual es desenvolupa amb la finalitat de satisfer les necessitats i interessos dels seus socis, amb el compromís de contribuir al desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat.
- Associacions vinculades a la inserció de persones amb discapacitat: Les principals característiques d’aquest moviment associatiu se centra en prestar serveis allí on el sector lucratiu falla en la seva provisió, que a més sol coincidir amb aquells sectors en els quals se satisfan drets fonamentals, sobretot en el seu accés a col·lectius especialment vulnerables, com les persones amb disparitat. Són també senyals d’identitat la capacitat d’innovació per a satisfer els problemes que sorgeixen en la societat, i la defensa de canvis socials, legals, administratius, o d’un altre tipus, sempre en defensa dels drets i les llibertats de les persones amb discapacitat, amb base en el respecte a la diversitat, la pluralitat i la tolerància.
- Fundacions: són organitzacions constituïdes sense fi de lucre que, per voluntat dels seus creadors, tenen afectat el seu patrimoni de mode durador a la realització d’una fi d’interès general. Les fundacions d’Economia Social han de complir taxativament els principis de l’Economia Social citats, i que recull la Llei 5/2011.
Des de la seva creació, el novembre de 2016, l’Ateneu de Terres Gironines ha registrat un total de 18.631 participants, ha fet 365 insercions en empreses d’economia social i solidària, s’han creat 42 empreses d’economia social (36 d’elles cooperatives) i s’han fet un total de 905 acompanyaments.
Les xifres de l’ateneu de terres gironines
